Francisco Miralles y Galup (Valence, 1848–Barcelone, 1901)Portrait de femme au col de dentelle

Francisco Miralles y Galup (Valence, 1848 – Barcelone, 1901)
Portrait de femme au col de dentelle
Huile sur toile, signée et datée « F. Miralles, Mayo 1869 » en bas à droite, 57,5 x 46 cm. Cadre ovale en bois et stuc doré à décor de perles, 73 x 60 cm.

La toile présente en buste une jeune femme de trois-quarts, aux cheveux bruns séparés par une raie médiane, vêtue d'une robe sombre fermée par un large col de dentelle brodée agrafé d'une broche ronde et complétée d'une boucle d'oreille pendante en or. Le fond, traité dans une gamme de bruns sourds, dégage la figure selon une construction classique du portrait de société, proche par son économie de moyens des portraits en buste que l'artiste multipliera tout au long de sa carrière.

Né à Valence, Francisco Miralles y Galup passe son enfance à Barcelone, où sa famille s'installe alors qu'il a environ cinq ans. Il se forme dans l'atelier du réaliste catalan Ramón Martí i Alsina, où il côtoie la première génération des réalistes catalans ; selon certaines sources, il se rend à Paris dès le milieu des années 1860, période où il aurait pu approcher Courbet par l'entremise de son maître, lui-même formé auprès du peintre français. Les sources divergent toutefois sur la date exacte de son installation durable à Paris, certaines la situant en 1866, d'autres évoquant un séjour dès 1863 ; ce point reste à trancher par un examen documentaire plus poussé. Miralles y devient un habitué du Salon et de la galerie Goupil, qui diffuse ses portraits de femmes du monde auprès d'une clientèle internationale.
Daté de mai 1869, ce portrait se situe dans les toutes premières années de cette trajectoire parisienne, à un moment où l'artiste, âgé d'environ vingt et un ans, en est encore aux débuts de sa carrière de portraitiste, ce qui en fait un jalon rare dans son œuvre de jeunesse.

L'œuvre est vierge de restauration ,un petit trou visible sur la ligne des yeux qur la gauche .
Elle présente des craquelures d'usage cohérentes avec son ancienneté ; le cadre montre des frottements localisés sur la dorure.

Francisco Miralles i Galup (València, 1848 – Barcelona, ​​1901)
Retrat de dona amb coll de puntaOli sobre llenç, signat i datat "F. Miralles, Maig 1869" a l'angle inferior dret, 57,5 ​​x 46 cm.

Marc ovalat de fusta daurada i estuc amb decoració de perles, 73 x 60 cm.El llenç representa a mitja figura una noia de tres quarts, amb el cabell fosc partit al centre, vestida amb un vestit fosc tancat per un ampli coll d'encaix brodat subjecte amb un fermall rodó, completat amb un pendent d'or.
El fons, tractat en tons marrons apagats, ressalta la figura segons una construcció clàssica del retrat de societat, propera a la seva economia de mitjans als retrats de bust que l'artista multiplicaria al llarg de la seva carrera.
Nascut a València, Francisco Miralles i Galup va passar la seva infància a Barcelona, ​​ciutat a què es va traslladar la seva família quan ell tenia uns cinc anys. Es va formar al taller del realista català Ramon Martí i Alsina, juntament amb la primera generació de realistes catalans; segons algunes fonts va viatjar a París ja a mitjans de la dècada de 1860, període en què va poder haver tingut contacte amb Courbet a través del seu mestre, format al seu torn al costat del pintor francès.
Les fonts difereixen, però, sobre la data exacta de la seva instal·lació duradora a París, situant-ne algunes el 1866 i altres en una estada ja des del 1863; aquest punt quedaria per confirmar mitjançant un examen documental més detallat.
A París, Miralles es va convertir en expositor habitual del Saló i client de la galeria Goupil, que va difondre els seus retrats de dames de societat entre una clientela internacional. Datat el maig de 1869, aquest retrat se situa en els primeríssims anys d'aquesta trajectòria parisenca, pintat quan l'artista, aleshores d'uns vint-i-un anys, es trobava encara als inicis de la seva carrera com a retratista, cosa que el converteix en una babala poc freqüent dins de la seva obra de joventut.
L'obra presenta craquelats propis de la seva antiguitat; el marc mostra frecs localitzats al daurat. L?obra no presenta restauracions; s'aprecia un petit orifici a la banda esquerra, a l'alçada dels ulls.
Mostra un craquelat propi de la seva antiguitat, mentre que el marc presenta zones de desgast per fregament al daurat.

Francisco Miralles y Galup (Valencia, 1848 – Barcelona, 1901)
Retrato de mujer con cuello de encaje
Óleo sobre lienzo, firmado y fechado "F. Miralles, Mayo 1869" en el ángulo inferior derecho, 57,5 x 46 cm. Marco ovalado de madera dorada y estuco con decoración de perlas, 73 x 60 cm.

El lienzo representa a media figura a una joven de tres cuartos, con el cabello oscuro partido en el centro, vestida con un traje oscuro cerrado por un amplio cuello de encaje bordado sujeto con un broche redondo, completado con un pendiente de oro. El fondo, tratado en tonos pardos apagados, resalta la figura según una construcción clásica del retrato de sociedad, cercana en su economía de medios a los retratos de busto que el artista multiplicaría a lo largo de su carrera.

Nacido en Valencia, Francisco Miralles y Galup pasó su infancia en Barcelona, ciudad a la que se trasladó su familia cuando él tenía unos cinco años. Se formó en el taller del realista catalán Ramón Martí i Alsina, junto a la primera generación de realistas catalanes; según algunas fuentes viajó a París ya a mediados de la década de 1860, periodo en el que pudo haber tenido contacto con Courbet a través de su maestro, formado a su vez junto al pintor francés. Las fuentes difieren, sin embargo, sobre la fecha exacta de su instalación duradera en París, situándola algunas en 1866 y otras en una estancia ya desde 1863; este punto quedaría por confirmar mediante un examen documental más detallado. En París, Miralles se convirtió en expositor habitual del Salón y cliente de la galería Goupil, que difundió sus retratos de damas de sociedad entre una clientela internacional. Fechado en mayo de 1869, este retrato se sitúa en los primerísimos años de esa trayectoria parisina, pintado cuando el artista, entonces de unos veintiún años, se encontraba todavía en los inicios de su carrera como retratista, lo que lo convierte en un jalón poco frecuente dentro de su obra de juventud.

La obra presenta craquelados propios de su antigüedad; el marco muestra rozaduras localizadas en el dorado. La obra no presenta restauraciones; se aprecia un pequeño orificio en el lado izquierdo, a la altura de los ojos. Muestra un craquelado propio de su antigüedad, mientras que el marco presenta zonas de desgaste por roce en el dorado.